dimecres, 27 de febrer de 2008

L'entrenador o Director de Grup

Estem en un punt de la temporada que malauradament any si, any també, es venen produint una mena de conflictes d’interessos, entre jugadors/es i pares amb els entrenadors i bo seria que abans de sortir-nos d’un comportament normal i educat, reflexionéssim, comptéssim fins allà on fes falta, per tal de no perdre les formes, l'endreçament i en el fons fins i tot la possible raó.
I es que la tasca d’entrenador i a la vegada d’educador, avui en dia no es la mateixa que fa una dècada i molt menys una quinzena d’anys, ja que per moltes raons la nostra societat a canviat i molt (per mi més aviat a dolent) en aquest sentit.
Per tot això, pregaria tinguéssiu un xic de temps per llegir-vos l’escrit que el nostre entrenador i coordinador Joan González, te exposat en la pàgina Web de bkball.net i que ens ajudi a comprendre i posar-nos en la pell d’aquestes persones, que ens agradi o no son imprescindibles pel bé del bàsquet.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Grupo Marthe, nou patrocinador

Avui, encara que el dia no hagi estat maco, ho dic pel temps que ens a fet, ha estat un bon dia pels interessos de la U.E, Mataró, i es què em pogut tancar un acord establer a principis de temporada amb l’empresa de Mataró “GRUPO MARTHE” que engloba les conegudes Grues Marthe, pel patrocini dels nostres equips Sèniors B masculí i femení, acord que s’ha establer per la present temporada més dues més, això que en principi pot semblar intranscendent es prou important per que puguem establir uns pressupostos més enllà de la temporada en vigor. Però com deia al començament ha estat un bon dia per què una altre empresa radicada a Mataró, se’ns a adreçat per parla de la possibilitat de poder patrocinar per la temporada vinent l’equip Sènior A femení, qüestió que considero vital per poder planificar un treball a curt i llarg termini per potenciar el màxim representant del nostre esport femení.
I quan parlava amb el responsable de l’àrea de promoció d’aquesta empresa, persona que té un passat a l’esportiva, em deia “ja veus, no us queixareu de la gent que ha passat per La Gàbia” referint-se també a l’empresa KATORCE, on el seu màxim responsable, en Jordi Soler, també ha tingut un passat al nostre Club, ”us tenim presents quan podem i és qüestió d’ajudar a algun club de la ciutat”, efectivament, li dic, no em podem tenir queixa, però no deixa de ser lògic que així sigui, doncs si mires enrere i repasses una mica la teva vida, te’n adonaràs d’un ho as passat millor els teus millors anys de joventut, on t’has fet com a persona, on as trobat els que segurament encara son els teus millors amics, on també hauràs adquirit els hàbits constància, dedicació i treball en equip, i aquets valors que tu tens i as aconseguit, no deixa de ser lògic que tots els que els em tingut, ara fem els possibles per poder-los transmetre a les joves generacions que ens precedeixen i que a la vegada, em de confiar, faran el mateix en les properes generacions.

divendres, 15 de febrer de 2008

Nova forma de gestió del Patronat

Ahir sortia publicat al Cap Gros, la noticia de que el Patronat Municipal d’esports i el de Cultura, els qual han estat estudiats des del mes d’octubre passat, per una comissió municipal, assessorada per la consultoria privada D’Aleph, venen a ser reformats bàsicament amb la seva gestió interna de tasques administratives, ja que aquestes passaran a ser gestiones per l’àrea de Serveis Centrals. Molt se’n havia parlat d’aquest fet, i no certes inquietuds havia portat a terme dins el propi ser del Patronat, on ningú dels més directes afectats sabia esbrinar cap on podria derivar la situació del mateix, amb les possibles connotacions que pugues tenir envers els seus llocs de treball.
Però bé, per fi sembla que els dubtes es van dissipant i aquestes reformes, que no pas dissolució d’aquest Patronat i constitució d’un nou ens, com així semblava que podia succeir, quedaran en no rés i per fí, també ens podrà tornar a constituir el Consell Plenari, ja que actualment l'existent es provisional, a l’espera de que es dissipés aquest dubta que planejava sobre el patronat.
Pocs canvis doncs he de preveure amb tot aquest fet, però poder si ni haurà un de prou important, com pot ser que el pressupost de despeses de personal del Patronat pugui ser ostensiblement inferior, al descarregar-se d’aquest el personal administratiu i així poder disposar de majors recursos per instal·lacions i esports.
Donen-los doncs, un vot de confiança a aquesta nova forma de gestió, però poder si que la dita castellana s’ajustaria bastant en aquest cas “para este viaje no hacian falta estas alforjas”

dilluns, 11 de febrer de 2008

Visca la Penya

Ahir, quan em trobava veien el partit del nostre equip Sènior Femení a Santa Coloma de Gramanet, on s’enfrontava al Bàsquet Draft, es disputava a Vitoria a la mateixa hora, la Final de la Copa de Rei entre El Tau Ceràmica i el DKV Joventut de Badalona, i mentre el nostre equip rebia un dur correctiu, anàvem seguim com podíem, les diverses informacions que ens arribaven d’algun seguidor, de com anava el partit entre el Tau i la Penya, i la veritat sigui dita, que va ser l’única nota positiva que teníem aquest cap de setmana en quan a resultats esportius es refereix.
I es que rivalitats de banda, l’equip de la Penya ens mereix els millors dels nostres respectes, ja que es un dels pocs clubs, per no dir l’únic de l’ACB, que realment aposta pels joves jugadors de la pedrera. Filosofia que podríem dir, lliga perfectament amb el nostre pensament o manera de fer, i es que cada vegada costa més veure a jugadors d’aquí defensant els equips nacionals.
Però realment, som aquets equips els que tenim un futur i no som flor d’un dia i ho demostra el fet de que gràcies a aquesta forma de treballar, aconseguim sumar anys i anys a les trajectòries dels nostres clubs, i que així pugui ser per molts anys.
Doncs sí, he de reconèixer que sento una sana enveja de la Penya, però quedi clar que només pot ser sana, ja que hi tinc molts amics en aquest Club, sense oblidar-nos dels diferents jugadors de la nostra base que han fet el traspàs de la UEM al Joventut retornant alguns d’ells a casa nostre, i mantenint a dia d’avui una sana relació de col·laboració entre aquest club i la nostra entitat. Allà s’hi troba treballant el que va ser entrenador del nostre Sènior mas. durant tres temporades, en Josep Mª Margall, qui sempre s’interessa per com ens van les coses a casa nostre, i també s’hi troba molt implicat l’Esteve Rubió (pare d’en Ricky) i que durant varies temporades va ser l’entrenador del nostre equip Sènior Femení. Amb la Penya, fruit d’aquesta bona col·laboració o entesa, també hi juga a les concentracions Sots-21, el jugador del nostre sènior Sergi Homs, allà també hi tenim joves jugadors sorgits de la nostra base com, en Jaume Solans (puntal de l’equip Júnior), l’Albert Homs i Toni Gómez jugadors del Infantil, o en Jaume Solé, actualment al nostre equip Júnior però que l’any passat es va proclamar campió d’Espanya Cadet amb el Joventut, en Carles Gómez, jugador del Sènior B i del primer equip, que ens va deixar en edat Infantil per fer un llarg recorregut fins a Júnior i retornar a casa nostre, igual cas va ser el d’en Raul Castillo, que també va retornar de júnior per juga amb el nostre sènior varies temporades. Sigui el que sigui, ens agradi o no, sempre tindrem una relació o lligams amb aquest Club i que s’ha de procurar que sigui el més fructífera possible pels interessos d’ambdós clubs i per bé dels joves jugadors.
Per cert, com bé suposo sabeu, paral·lelament a la Copa de Rei, també es disputa els mateixos dies una competició Infantil, anomenada Mini Copa ACB, entre els 8 equips infantils dels equips classificats de l’ACB, i la final la van jugar, com no, el Joventut de Badalona i el F.C. Barcelona, guanyant aquest últim i a que no sabeu qui va se elegit MVP d’aquesta final infantil?, pues en Gerard Colomé, també jugador sorgit de la nostra pedrera i que ens va deixar per provar la seva progressió amb l’equip de Barcelona.
Avui amb sento més Penyista que mai i ho celebro pels meus amics com si fos també, una mica, victòria nostre. Va per vosaltres VISCA LA PENYA !!! VISCA EL BÀSQUET !!!

dimarts, 5 de febrer de 2008

Fins Quan?


Aquest passat dissabte en va acompanyar, durant les disputes dels partits dels nostres equips Sèniors, el Sr. Enric Piquet, President de la Federació Catalana de Basquetbol, a qui em d’agrair-li la seva visita i interès envers el nostre bàsquet local, i d’entre altres coses que varem poder comentar al llarg dels partits, va treure el tema del Palau Josep Mora, preguntant-me com estava la seva renovació, ja que li havien arribat veus de que podia existir un projecte per part de l’Ajuntament de fer una total renovació de aquesta instal·lació tant emblemàtica pels bons amants del nostre esport, però que tal vegada ja l’ha arribat l’hora de la seva jubilació.
Doncs bé, davant la seva pregunta, ún, un cop més vaig haver de tirar mà del que fins avui se o puc saber, en base a certes informacions que em poden arribar per part de gent autoritzada en aquest sentit, ja que he de creure han d’estar ben assabentats per la seva implicació dins l’organigrama esportiu del nostre Ajuntament. I la informació que li puc transmetre es la que tots tenim en aquests moments, i no es altre que hi ha una indefinició total de quan es portaran a terme les insinuacions o voluntarietats que sembla te el nostre consistori envers aquest afer, ja que si molt se’n ha parlat encara es l’hora de que ningú, almenys que jo sàpiga, ha vist cap informe detallat, ni plànols ni tant sols el veritable compromís de que les promeses fetes sobre el trasllat d’aquesta instal·lació al Triangle de Molins serà un fet consumat.
El cert de tot plegat es que ja estem al 2008 encarant la recta final de la temporada i un any més els nostres esportistes han de fer la circumval·lació per Mataró, ja que no poden entrenar dos dies a la setmana en la mateixa instal·lació, peregrinant de La Gàbia, al Palau Josep Mora, a la Pista del Casal de Joventut, al pavelló Eusebi Millán, així com a les instal·lacions del Col·legi de Santa Anna, que recordem-ho de pas, es una instal·lació d’us privat i que em d’agrair als Escolapis de Santa Anna les seves facilitats per poder-ne fer us, us que com es lògic te un cost i el que no es tant lògic que hagi de corre a càrrec del nostre pressupost, ja que si mal no recordo, en més d’una ocasió he sentit dir al nostre Alcalde que l’Ajuntament no ha d’estar per “pagar” esportistes, però que sí, es el deure de l’Ajuntament mirar per que aquests puguin desenvolupar la seva tasca amb els millors materials i intal·lacions adients i que el Patronat d’Esports ha de posar el seu abast, paraules, aquestes, que no s’ajusten a la realitat, al menys en aquest fet.
A tot això, el Sr. Piquet, que es molt educat, no sortia de la seva estranyesa, ja que pel seu càrrec i vocació, recorre tota la nostre geografia visitant cada setmana diferents ciutats i poblacions, i em deia, com es possible que una ciutat com Mataró, amb la seva tradició amb l’esport i molt especialment en el bàsquet, no pugui gaudir d’una instal·lació moderna i polivalent en la que es puguin desenvolupar varis entrenaments al hora i més quan sou el club amb més nombre de Llicències davant la Federació Catalana de Basquetbol. I quan ens comparava amb qualsevol altre ciutat del nostre potencial humà i econòmic, l’home no sortia del seu astorament, el que si ens va voler transmetre es que el tenim al nostre costat tant a ell com a President així com a la F.C.B. pel que puguem menester en aquest sentit i que aquesta inquietud li féssim arribar al nostre Ajuntament, amb qui gustosament la mateixa Federació podia assessorar amb la vialitat d’un projecte, que entenem tots, ha de ser d’envergadura suficient com per que pugui resoldre d’una manera definitiva els problemes que ve arrastrant el nostre basquetbol local.
Segur estic, li dic, de que tot ha d’arribar, el meu problema es que no se si arribaré a gaudir-ne.