Per Sant Jordi arriben els Campionats de Catalunya

La Primavera fa dies que es aquí i Sant Jordi ja ha arribat, el dia que ens fa es vol afegir a la diada festiva de Catalunya i quan arriba el nostre Patró i protector, ja tenim a tocar les Finals dels Campionats del nostre País. Campionats que mereixen ser reconeguts i apreciats com un veritable mèrit esportiu, pues no resulta gens fàcil poder-hi participar en algun d’ells, doncs la competència del basquetbol català es molt forta i així es reconegut arreu de l’estat i de l’estranger.
Però malgrat aquestes dificultats podem dir amb orgull que a hores d’ara s’han classificat per poder-hi prendre part el nostre Júnior femení, el Cadet A femení, aquests en categoria preferent i el Cadet B femení pels Campionats de Catalunya anomenats Interterritorial i en nois el Júnior B masculí ja es classificat per disputar el Campionats del grup Preferent de primer any de júnior, així com el Infantil A masculí, que va pel bon camí de poder conquerir aquesta Final a quatre del màxim nivell català.
Només voldria afegir que davant d’uns possibles èxits o desencís per derrotes esportives, no perdeu mai de vista el que sou, el que representeu i aquí representeu i davant d’aquests èxits o fracàs us sapigueu comportar com persones i veritables esportistes, acatant sempre les possibles injustícies que creieu suportar amb dignitat i si per sort arriba l’hora de festejar algun triomf, fem-ho sens menysprear a l’equip contrari, abans al contrari, intenteu fer-los partícips de la vostra alegria.
A tots ells i elles, als seus entrenadors , preparadors físics, delegats i perquè no pares, moltes felicitats i encoratjar-vos per seguir treballant, que serà l’única manera d’anar prosperant en aquest complicat món esportiu i que a la vegada us ha de servir d’ajut en el vostre futur com a persones útils per la nostra societat.
ENHORABONA I MOLTA SORT !!!

A on anirem a parar.

De vegades penso que ens em begut l’enteniment, ha arribat un punt que de tot plegat en fem un grà massa, bé estar que la gent s’impliqui em el que li agrada a ell o al seus fills, però crec que hi ha d’haver un ratlla que pel bé de tots no l’hauríem de traspassar. Si fem de pares, fem-ho bé i fem de pares, no podem fer de pares i voler fer d’entrenador, que es el que ve passant fins ara, i dic fins ara, per què darrerament sembla que no ni ha prou en fer d’entrenador, ja que últimament, nosaltres, els pares, ja volem exercí de coordinadors. Penso jo, que prou difícil es fer de pares i fer-ho bé, com per voler assumir altres rols com el d’entrenador i de coordinador, si us plau, deixeu-ho als qui hi entenen d’aquets temes per a ells, que son els que viuen el dia a dia amb els equips dels vostres fills i son ells els que s’han de responsabilitzar de que la seva tasca sigui fructífera, penseu de totes maneres, que no tots els nostres fills tenen o tindran les actituds d’un súper classe per dedicar-se i triomfar en aquest cada dia més complicat món del basquetbol, siguem conscients d’això i procureu que siguin feliços practicant l’esport que els hi agrada, si aconseguiu que ells siguin feliços, també ho sereu vosaltres.

També observo que últimament sembla no tenir cap importància el fet de formar part d’un col·lectiu o equip o club, ja que cada cop es més difícil trobar gent IMPLICADA en algun d’aquest col·lectius, sembla que ens hàgim tornat egoistes i que només mirem per els nostres propis interessos, com si d’un esport individual es tractes, i el bàsquet encara es un esport col·lectiu que se juga en equip i qui guanya i perd els partits es tot l’equip, des de l’entrenador al jugador que menys pugui jugar, tinc molts cops la sensació de que el jugador/a estar de pas que res del que l’envolta li pugui ser d’interès i que esperi a rebre una “oferta” per poder-la acceptar i deixar a l’equip que l’ha acollit, que se l’ha fet seu, que l’ha ensenyat i ha cregut en ell/a.

Per sort no tothom es així, ja que ni han que sí es casen em els sentiments d’un club i amb això no vull dir que ningú així de renunciar a poder millorar, tant si es jugador com entrenador, però mentre estant o han estat em nosaltres, se hi han implicat i han treballat per millorar i potenciar el seu equip i el club i han estat honestos amb si mateixos i a aquests us puc ven assegurar, que sempre els guardarem un bon record i sempre tindran les portes obertes pel que puguin menester de l’entitat.

Les properes setmanes seran bastant mogudes, tothom dirà la seva i els rumors aniran a més, uns hi estaran a favor altres en contra, alguns els hi agradarà el que se’ls insinua altres n’estaran descontents, però el ser és que difícilment podrem fer feliços a tothom, ja que es impossible, però el que es decideixi en cada cas, serà per que s’ha cregut que es el millor per cada fet, i si no doneu una mica de temps al temps, que en sembla a mi que tant malament no ho estem fent i si no es qüestió de mirar-se els resultats en general dels nostres equips més representatius i ja em direu si no es per sentir-se orgullosos dels nostres equips, jugadors/es i entrenadors i més tenint el compta dels mitjans de que disposen per dur a terme la seva tasca.

Sigueu reflexius, esperoneu els vostres fills en ve d’ells, feu-los estimar els colors i el nom de la ciutat que representen i segurament aconseguirem tenir millors persones, més responsables i participatives i per sobre tot MÉS IMPLICADES.

Una mica a rel de tot això, us convido a que us mireu l’escrit d’en Narcís Margall sobre el “Compromís"

Nit de l'Esport

Aquest passat divendres a la nit va tenir lloc al Pavelló Teresa Mª Roca, la 53 edició de la Nit de l’Esport, que un any més va tenir cura d’elegir als esportistes més destacats de l’any 2007, personalment em nego a anomenar-los “Millor Esportista”, ja que considero que fer la tria del “millor esportista”, basant-se únicament amb els resultats o èxits esportius, i triar el millor d’ells, crec que es agosarat pel que crec ha de significar la paraula “esportista”

Com deia, els membres del Jurat qualificador, entre els quals tinc l’honor de formar-ne part, varen tenir la complicada i difícil tasca d’intentar posar en un escalafó els diferents esportistes que havien estat nominats per les diferents Entitats, i dic jo que complicat resulta aquesta tasca, ja que comparar els diferents currículums de tant variades especialitats esportives, individuals com col·lectives, fan d’aquesta elecció, la possibilitat de caure en algun seguit d’errors per uns o per altres, pel que poder seria bo intentar entre tots els agents esportius de la ciutat, esmunyir-nos una mica el cervell per donar un altre enfocament a tot aquest plantejament i que realment tots els esportistes i entitats si hi poguessin sentir implicats i representats.

No sé, i estic pensant en veu alta, si seria més positiu poder efectuar l’elecció del esportista més destacat de cada especialitat esportiva, i de entre ells poder escollir el “Millor Esportista” de la ciutat. Aquesta podria ser una possibilitat, però segur que altre gent podria aportar-ne d’altres opcions i així valorar-les per triar una formula que pugui donar un altre caire a aquestes nominacions.

Bé, dit el que dic, afegir que va ser una Nit, personalment molt entranyable, on es trobarem vells coneguts de l’esport i on varem passar una molt bona estona en companyia de tots ells, que l’organització del acte considero va estar a un gran nivell, així com la seva escenificació i en cap moment va resultar llarg o passat.

També vull aprofitar per fer-ne ressò, del que considero una molt bona iniciativa per part del P.M.E. (properament anomenat Institut de l’Esport”) ja que a tots els assistents se’ns va fe entrega d’un tríptic on s’especifiquen les bases per poder participar en el “1er Concurs Fotogràfic: Mataró viu l’esport” el qual podreu descarregar-vos des la pàgna Web de la http://www.uemataro.net/, i us animo a tots els que teniu certa inquietud per la fotografia a participar-hi.