dimarts, 16 de març del 2010

Fins on arriba el nostre compromís.

Ja fa dies que hi estic donant voltes i més voltes de com exposar i encarar un tema, per amí molt preocupant, i es la insolidaritat que darrerament vinc observant en diferents col·lectius del nostre club.

No puc entendre aquest afany desmesurat en la competició i més a nivell de formació o inclús de pre-formació esportiva, on sembla que només priva el resultat i aquest ha de ser el de la victòria, i a sobre comparant els diferents resultats de les diferents generacions dels equips del nostre propi club com si d’una rivalitat es tractes.

El més trist de tot es que aquesta rivalitat malt entesa, no ve del propi esportista, sinó dels seus respectius pares i a vegades dels mateixos entrenadors, que s’obliden que tots formem part d’un un sols Club, que aquests esportistes estan descobrint l’esport, que s’estan formant com esportistes i com a persones per la vida, i que els resultats, encara que importants, no han de ser lo primordial.

Quan un jugador o jugadora es compromet i s’obliga amb la nostra entitat i per tal fet tan ell/a i el seu pare/mare o tutor, signant la corresponent llicència federativa, ho fan per el Club i no només per un equip en concret i si els seus responsables esportius consideren que aquest/a esportista, pel bé d’ell/a i la seva progressió, així com per col·laborar amb un altre equip de l’entitat, aquest/a ha de jugar o entrenar amb un altre equip del club, amb el qual a priori no hi tenia cap altre compromís, ha d’entendre que si això li es possible i no li ha de causar cap problema amb els seus estudis o activitats, hi ha de implicar-se, i el mateix han d’entendre i acceptar de bon grat aquesta col·laboració els jugadors/es i el seu entorn de l’equip receptor d’aquesta col·laboració.

No tota la felicitat dels nostres fills i esportistes vindrà única i exclusivament de la mà de les victòries, ja que la relació humana i la implicació en la consecució de petites fites seran tant o més important que les primeres; passats els anys les victòries i els títols aconseguits com efímers que són, passaran i ningú més que els afectats els recordarà, en canvi les amistats conquerides sempre hi seran i hauran de perdurar en el temps com el millor dels llegats que hauran pogut conquistar.

Crec sincerament que el partit més important que ens hem de proposar guanyar, ha de ser el de la comprensió i compromís a la vegada que la fidelitat amb l’entitat, amb uns colors i amb la seva gent, si aconseguim aquesta victòria ens semblarà que tenim els millors entrenadors, les millors instal·lacions i quan algun dels nostres equips se jugui algun alguna cosa més que el partit i se senti arropat, estimulat i estimat per la resta dels seus companys i companyes, la victòria estarà conquerida encara que el resultat pugui ser advers.

Aquest compromís ha de ser recíproc ja que si el jugador/a ha adquirit aquest compromís al llarg dels seus anys en l’entitat, el club també ha d’adquirir aquest compromís, intentant i lluitant amb tots els seus mitjans per intentar donar una sortida el més digne i esportiva pels que s’ho hagin guanyat i puguin arribar a defensar els seus colors en algun dels nostres equips sèniors. Això també s’ha d’estendre i entendre en favor dels nombrosos entrenadors que per un casi no rés col·laborant dia a dia amb l’entitat.

Som una família encara que nombrosa i així ho em d’entendre i com a bona família que em de procurar ser, ens hem d’ajudar els uns als altres pel bé de tots, avui es per mi, demà serà per tu.