divendres, 11 d’abril del 2008

A on anirem a parar.

De vegades penso que ens em begut l’enteniment, ha arribat un punt que de tot plegat en fem un grà massa, bé estar que la gent s’impliqui em el que li agrada a ell o al seus fills, però crec que hi ha d’haver un ratlla que pel bé de tots no l’hauríem de traspassar. Si fem de pares, fem-ho bé i fem de pares, no podem fer de pares i voler fer d’entrenador, que es el que ve passant fins ara, i dic fins ara, per què darrerament sembla que no ni ha prou en fer d’entrenador, ja que últimament, nosaltres, els pares, ja volem exercí de coordinadors. Penso jo, que prou difícil es fer de pares i fer-ho bé, com per voler assumir altres rols com el d’entrenador i de coordinador, si us plau, deixeu-ho als qui hi entenen d’aquets temes per a ells, que son els que viuen el dia a dia amb els equips dels vostres fills i son ells els que s’han de responsabilitzar de que la seva tasca sigui fructífera, penseu de totes maneres, que no tots els nostres fills tenen o tindran les actituds d’un súper classe per dedicar-se i triomfar en aquest cada dia més complicat món del basquetbol, siguem conscients d’això i procureu que siguin feliços practicant l’esport que els hi agrada, si aconseguiu que ells siguin feliços, també ho sereu vosaltres.

També observo que últimament sembla no tenir cap importància el fet de formar part d’un col·lectiu o equip o club, ja que cada cop es més difícil trobar gent IMPLICADA en algun d’aquest col·lectius, sembla que ens hàgim tornat egoistes i que només mirem per els nostres propis interessos, com si d’un esport individual es tractes, i el bàsquet encara es un esport col·lectiu que se juga en equip i qui guanya i perd els partits es tot l’equip, des de l’entrenador al jugador que menys pugui jugar, tinc molts cops la sensació de que el jugador/a estar de pas que res del que l’envolta li pugui ser d’interès i que esperi a rebre una “oferta” per poder-la acceptar i deixar a l’equip que l’ha acollit, que se l’ha fet seu, que l’ha ensenyat i ha cregut en ell/a.

Per sort no tothom es així, ja que ni han que sí es casen em els sentiments d’un club i amb això no vull dir que ningú així de renunciar a poder millorar, tant si es jugador com entrenador, però mentre estant o han estat em nosaltres, se hi han implicat i han treballat per millorar i potenciar el seu equip i el club i han estat honestos amb si mateixos i a aquests us puc ven assegurar, que sempre els guardarem un bon record i sempre tindran les portes obertes pel que puguin menester de l’entitat.

Les properes setmanes seran bastant mogudes, tothom dirà la seva i els rumors aniran a més, uns hi estaran a favor altres en contra, alguns els hi agradarà el que se’ls insinua altres n’estaran descontents, però el ser és que difícilment podrem fer feliços a tothom, ja que es impossible, però el que es decideixi en cada cas, serà per que s’ha cregut que es el millor per cada fet, i si no doneu una mica de temps al temps, que en sembla a mi que tant malament no ho estem fent i si no es qüestió de mirar-se els resultats en general dels nostres equips més representatius i ja em direu si no es per sentir-se orgullosos dels nostres equips, jugadors/es i entrenadors i més tenint el compta dels mitjans de que disposen per dur a terme la seva tasca.

Sigueu reflexius, esperoneu els vostres fills en ve d’ells, feu-los estimar els colors i el nom de la ciutat que representen i segurament aconseguirem tenir millors persones, més responsables i participatives i per sobre tot MÉS IMPLICADES.

Una mica a rel de tot això, us convido a que us mireu l’escrit d’en Narcís Margall sobre el “Compromís"