També observo que últimament sembla no tenir cap importància el fet de formar part d’un col·lectiu o equip o club, ja que cada cop es més difícil trobar gent IMPLICADA en algun d’aquest col·lectius, sembla que ens hàgim tornat egoistes i que només mirem per els nostres propis interessos, com si d’un esport individual es tractes, i el bàsquet encara es un esport col·lectiu que se juga en equip i qui guanya i perd els partits es tot l’equip, des de l’entrenador al jugador que menys pugui jugar, tinc molts cops la sensació de que el jugador/a estar de pas que res del que l’envolta li pugui ser d’interès i que esperi a rebre una “oferta” per poder-la acceptar i deixar a l’equip que l’ha acollit, que se l’ha fet seu, que l’ha ensenyat i ha cregut en ell/a.
Per sort no tothom es així, ja que ni han que sí es casen em els sentiments d’un club i amb això no vull dir que ningú així de renunciar a poder millorar, tant si es jugador com entrenador, però mentre estant o han estat em nosaltres, se hi han implicat i han treballat per millorar i potenciar el seu equip i el club i han estat honestos amb si mateixos i a aquests us puc ven assegurar, que sempre els guardarem un bon record i sempre tindran les portes obertes pel que puguin menester de l’entitat.
Les properes setmanes seran bastant mogudes, tothom dirà la seva i els rumors aniran a més, uns hi estaran a favor altres en contra, alguns els hi agradarà el que se’ls insinua altres n’estaran descontents, però el ser és que difícilment podrem fer feliços a tothom, ja que es impossible, però el que es decideixi en cada cas, serà per que s’ha cregut que es el millor per cada fet, i si no doneu una mica de temps al temps, que en sembla a mi que tant malament no ho estem fent i si no es qüestió de mirar-se els resultats en general dels nostres equips més representatius i ja em direu si no es per sentir-se orgullosos dels nostres equips, jugadors/es i entrenadors i més tenint el compta dels mitjans de que disposen per dur a terme la seva tasca.
Sigueu reflexius, esperoneu els vostres fills en ve d’ells, feu-los estimar els colors i el nom de la ciutat que representen i segurament aconseguirem tenir millors persones, més responsables i participatives i per sobre tot MÉS IMPLICADES.
Una mica a rel de tot això, us convido a que us mireu l’escrit d’en Narcís Margall sobre el “Compromís"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada