Les Dinàmiques, Joan González

El bon amic i millor entrenador Joan González, en fa arribar un article seu, publicat en el "Rincón del Coach" del portal d'Internet "bkkball.net" on fa un encertat acte de reflexió sobre les diferents dinàmiques que poden portar els equips, crec cincerament que val la pena llegir-lo i meditar sobre el mateix.

Las dinámicas

"Muchas veces nos preguntamos que aspectos llevan a un equipo a generar dinámicas de resultados tanto positivas como negativas.Que hace que un equipo, que un grupo humano deportivo entre en una espiral determinada u otra. Es una eterna pregunta, y digo que es una pregunta, por que si supiéramos la respuesta, seriamos capaces siempre de generar la positiva…y esto es evidente que no siempre es así. Mucho se ha hablado del condicionante psicológico que puede aportar un entrenador o un director de grupo deportivo, mucho se ha hablado también, del poder de sugestión que puede tener este profesional, en un momento determinado, para generar esta dinámica que haga que une quipo gane 10, 12 o 15 partidos seguidos por ejemplo. Seguramente y sin ánimo de polemizar, se habrán juntado factores determinantes como falta de lesiones, rivales en situaciones muy concretas, estados de ánimo de los jugadores en su mayoría y óptimas en aquella fase de juego y evidentemente un trabajo bien hecho por parte del entrenador de este grupo de jugadores. Pero yo no quiero analizar esta dinámica, quiero explicar desde mi humilde aportación como entrenador y profesional de la psicología grupal, por que precisamente se cae en la dinámica contraria, en la negativa, en aquellas situaciones que todos los entrenadores hemos tenido y sufrido cuando eres incapaz de generar la dinámica contraria y vas abocado a un fracaso profesional propio (que es lo que la mayoría piensa en su interior) al no saber reconducir a tu equipo por donde tu desearías. Y es aquí, en esta palabra (del deseo) donde precisamente esta la respuesta o una parte importante de la respuesta. Generalmente nuestra expectativa del grupo no es la misma que la de los jugadores, nuestros deseos no son los mismos que las de ellos/as. Siento decir esto, pero el gran error es pensar que alguna vez nuestro deseo y el suyo han coincidido. Caemos en el error de pensar que cuando ganábamos es que íbamos “todos a una”, que pensábamos lo mismo, que soñábamos lo mismo, que trabajábamos igual. Nunca un deseo de perspectiva individual como la del jugador podrá casarse con una perspectiva grupal como la que tienen los entrenadores (aunque algunos quizás en algún momento sobrepongan su ego por delante del grupo…que también). Pregunten a un jugador por los sistemas y que les identifiquen la estructura global del mismo y no lo que tiene que desarrollar el o ella. Pregunten que media de rebotes, balones perdidos o porcentaje de tiro tiene el equipo y no él o ella. Pregunten si serian capaces de subordinar sus minutos de juego a un éxito colectivo a medio o largo plazo. Podríamos poner muchos ejemplos, pero lo importante y fundamental es que cuando se entra en dinámica negativa no cambia nada respecto a la positiva, solo… los resultados. Por que realmente ni cuando había lo que nosotros podemos definir como situaciones adecuadas, se pensaba diferente a cuando ahora aflora lo que nosotros definimos como mala dinámica.Intrínsicamente no cambia nada. Lo que cambia es el envoltorio…el ganar, y por tanto la confianza de la directiva en su entrenador, la del entrenador con los jugadores, la de los socios con su equipo. Pero el envoltorio se gasta, se arruga, se rompe y al final se ve el caramelo, y este, con el tiempo se ha vuelto agrio. Mientras vas ganando y generando esta aureola, los vicios del equipo, las relaciones entre los jugadores y entrenador, el desgaste profesional y personal, el estrés que genera una competición, siguen su curso, en mi opinión solo es cuestión de tiempo. El entrenador que es capaz durante este tiempo, de adivinar posibles desgastes y modificar cosas, es el que mas le tardaran en abrir su caramelo, pero…hay que ser conscientes de que siempre el envoltorio se acabara deteriorando, no hay vuelta atrás, es la ley de la relación. Piensen en entrenadores no solo de baloncesto y sus ciclos de entrenamiento…algunos quizás nos sorprendan y estén muchos años, a costa de cambiar constantemente a jugadores y modificar situaciones muy a menudo. Pero en la gran mayoría, ustedes saben lo de los ciclos de entrenamiento, y normalmente como acabamos los entrenadores…con destituciones pactadas, con despidos, o con entrenadores que abandonan cuando se sienten “quemados”. Que diferencia había hace tres o cuatro años cuando existía una dinámica positiva con respecto ahora donde la negativa pesa mas?...el balances de victorias? …absolutamente nada. Por eso les pongo una frase de un amigo mio des de hace muchos años “Cuando entres en un club…piensa que te queda un dia menos para salir” (Rafael Layola) Esta frase resume lo que he dicho, nada de lo que hagas o dejes de hacer evitara tu marcha, por lo tanto trabaja y aporta todo lo que sabes, por que las dinámicas no son controlables. Al fin y al cabo que te recuerden por lo que has aportado y/o ganado, por que todos los entrenadores hemos perdido tarde o temprano."

Joan González

Per Sant Jordi arriben els Campionats de Catalunya

La Primavera fa dies que es aquí i Sant Jordi ja ha arribat, el dia que ens fa es vol afegir a la diada festiva de Catalunya i quan arriba el nostre Patró i protector, ja tenim a tocar les Finals dels Campionats del nostre País. Campionats que mereixen ser reconeguts i apreciats com un veritable mèrit esportiu, pues no resulta gens fàcil poder-hi participar en algun d’ells, doncs la competència del basquetbol català es molt forta i així es reconegut arreu de l’estat i de l’estranger.
Però malgrat aquestes dificultats podem dir amb orgull que a hores d’ara s’han classificat per poder-hi prendre part el nostre Júnior femení, el Cadet A femení, aquests en categoria preferent i el Cadet B femení pels Campionats de Catalunya anomenats Interterritorial i en nois el Júnior B masculí ja es classificat per disputar el Campionats del grup Preferent de primer any de júnior, així com el Infantil A masculí, que va pel bon camí de poder conquerir aquesta Final a quatre del màxim nivell català.
Només voldria afegir que davant d’uns possibles èxits o desencís per derrotes esportives, no perdeu mai de vista el que sou, el que representeu i aquí representeu i davant d’aquests èxits o fracàs us sapigueu comportar com persones i veritables esportistes, acatant sempre les possibles injustícies que creieu suportar amb dignitat i si per sort arriba l’hora de festejar algun triomf, fem-ho sens menysprear a l’equip contrari, abans al contrari, intenteu fer-los partícips de la vostra alegria.
A tots ells i elles, als seus entrenadors , preparadors físics, delegats i perquè no pares, moltes felicitats i encoratjar-vos per seguir treballant, que serà l’única manera d’anar prosperant en aquest complicat món esportiu i que a la vegada us ha de servir d’ajut en el vostre futur com a persones útils per la nostra societat.
ENHORABONA I MOLTA SORT !!!

A on anirem a parar.

De vegades penso que ens em begut l’enteniment, ha arribat un punt que de tot plegat en fem un grà massa, bé estar que la gent s’impliqui em el que li agrada a ell o al seus fills, però crec que hi ha d’haver un ratlla que pel bé de tots no l’hauríem de traspassar. Si fem de pares, fem-ho bé i fem de pares, no podem fer de pares i voler fer d’entrenador, que es el que ve passant fins ara, i dic fins ara, per què darrerament sembla que no ni ha prou en fer d’entrenador, ja que últimament, nosaltres, els pares, ja volem exercí de coordinadors. Penso jo, que prou difícil es fer de pares i fer-ho bé, com per voler assumir altres rols com el d’entrenador i de coordinador, si us plau, deixeu-ho als qui hi entenen d’aquets temes per a ells, que son els que viuen el dia a dia amb els equips dels vostres fills i son ells els que s’han de responsabilitzar de que la seva tasca sigui fructífera, penseu de totes maneres, que no tots els nostres fills tenen o tindran les actituds d’un súper classe per dedicar-se i triomfar en aquest cada dia més complicat món del basquetbol, siguem conscients d’això i procureu que siguin feliços practicant l’esport que els hi agrada, si aconseguiu que ells siguin feliços, també ho sereu vosaltres.

També observo que últimament sembla no tenir cap importància el fet de formar part d’un col·lectiu o equip o club, ja que cada cop es més difícil trobar gent IMPLICADA en algun d’aquest col·lectius, sembla que ens hàgim tornat egoistes i que només mirem per els nostres propis interessos, com si d’un esport individual es tractes, i el bàsquet encara es un esport col·lectiu que se juga en equip i qui guanya i perd els partits es tot l’equip, des de l’entrenador al jugador que menys pugui jugar, tinc molts cops la sensació de que el jugador/a estar de pas que res del que l’envolta li pugui ser d’interès i que esperi a rebre una “oferta” per poder-la acceptar i deixar a l’equip que l’ha acollit, que se l’ha fet seu, que l’ha ensenyat i ha cregut en ell/a.

Per sort no tothom es així, ja que ni han que sí es casen em els sentiments d’un club i amb això no vull dir que ningú així de renunciar a poder millorar, tant si es jugador com entrenador, però mentre estant o han estat em nosaltres, se hi han implicat i han treballat per millorar i potenciar el seu equip i el club i han estat honestos amb si mateixos i a aquests us puc ven assegurar, que sempre els guardarem un bon record i sempre tindran les portes obertes pel que puguin menester de l’entitat.

Les properes setmanes seran bastant mogudes, tothom dirà la seva i els rumors aniran a més, uns hi estaran a favor altres en contra, alguns els hi agradarà el que se’ls insinua altres n’estaran descontents, però el ser és que difícilment podrem fer feliços a tothom, ja que es impossible, però el que es decideixi en cada cas, serà per que s’ha cregut que es el millor per cada fet, i si no doneu una mica de temps al temps, que en sembla a mi que tant malament no ho estem fent i si no es qüestió de mirar-se els resultats en general dels nostres equips més representatius i ja em direu si no es per sentir-se orgullosos dels nostres equips, jugadors/es i entrenadors i més tenint el compta dels mitjans de que disposen per dur a terme la seva tasca.

Sigueu reflexius, esperoneu els vostres fills en ve d’ells, feu-los estimar els colors i el nom de la ciutat que representen i segurament aconseguirem tenir millors persones, més responsables i participatives i per sobre tot MÉS IMPLICADES.

Una mica a rel de tot això, us convido a que us mireu l’escrit d’en Narcís Margall sobre el “Compromís"

Aquest passat divendres a la nit va tenir lloc al Pavelló Teresa Mª Roca, la 53 edició de la Nit de l’Esport, que un any més va tenir cura d’elegir als esportistes més destacats de l’any 2007, personalment em nego a anomenar-los “Millor Esportista”, ja que considero que fer la tria del “millor esportista”, basant-se únicament amb els resultats o èxits esportius, i triar el millor d’ells, crec que es agosarat pel que crec ha de significar la paraula “esportista”

Com deia, els membres del Jurat qualificador, entre els quals tinc l’honor de formar-ne part, varen tenir la complicada i difícil tasca d’intentar posar en un escalafó els diferents esportistes que havien estat nominats per les diferents Entitats, i dic jo que complicat resulta aquesta tasca, ja que comparar els diferents currículums de tant variades especialitats esportives, individuals com col·lectives, fan d’aquesta elecció, la possibilitat de caure en algun seguit d’errors per uns o per altres, pel que poder seria bo intentar entre tots els agents esportius de la ciutat, esmunyir-nos una mica el cervell per donar un altre enfocament a tot aquest plantejament i que realment tots els esportistes i entitats si hi poguessin sentir implicats i representats.

No sé, i estic pensant en veu alta, si seria més positiu poder efectuar l’elecció del esportista més destacat de cada especialitat esportiva, i de entre ells poder escollir el “Millor Esportista” de la ciutat. Aquesta podria ser una possibilitat, però segur que altre gent podria aportar-ne d’altres opcions i així valorar-les per triar una formula que pugui donar un altre caire a aquestes nominacions.

Bé, dit el que dic, afegir que va ser una Nit, personalment molt entranyable, on es trobarem vells coneguts de l’esport i on varem passar una molt bona estona en companyia de tots ells, que l’organització del acte considero va estar a un gran nivell, així com la seva escenificació i en cap moment va resultar llarg o passat.

També vull aprofitar per fer-ne ressò, del que considero una molt bona iniciativa per part del P.M.E. (properament anomenat Institut de l’Esport”) ja que a tots els assistents se’ns va fe entrega d’un tríptic on s’especifiquen les bases per poder participar en el “1er Concurs Fotogràfic: Mataró viu l’esport” el qual podreu descarregar-vos des la pàgna Web de la www.uemataro.net, i us animo a tots els que teniu certa inquietud per la fotografia a participar-hi.

L'entrenador o Director de Grup

Estem en un punt de la temporada que malauradament any si, any també, es venen produint una mena de conflictes d’interessos, entre jugadors/es i pares amb els entrenadors i bo seria que abans de sortir-nos d’un comportament normal i educat, reflexionéssim, comptéssim fins allà on fes falta, per tal de no perdre les formes, l'endreçament i en el fons fins i tot la possible raó.
I es que la tasca d’entrenador i a la vegada d’educador, avui en dia no es la mateixa que fa una dècada i molt menys una quinzena d’anys, ja que per moltes raons la nostra societat a canviat i molt (per mi més aviat a dolent) en aquest sentit.
Per tot això, pregaria tinguéssiu un xic de temps per llegir-vos l’escrit que el nostre entrenador i coordinador Joan González, te exposat en la pàgina Web de bkball.net i que ens ajudi a comprendre i posar-nos en la pell d’aquestes persones, que ens agradi o no son imprescindibles pel bé del bàsquet.

Grupo Marthe, nou patrocinador

Avui, encara que el dia no hagi estat maco, ho dic pel temps que ens a fet, ha estat un bon dia pels interessos de la U.E, Mataró, i es què em pogut tancar un acord establer a principis de temporada amb l’empresa de Mataró “GRUPO MARTHE” que engloba les conegudes Grues Marthe, pel patrocini dels nostres equips Sèniors B masculí i femení, acord que s’ha establer per la present temporada més dues més, això que en principi pot semblar intranscendent es prou important per que puguem establir uns pressupostos més enllà de la temporada en vigor. Però com deia al començament ha estat un bon dia per què una altre empresa radicada a Mataró, se’ns a adreçat per parla de la possibilitat de poder patrocinar per la temporada vinent l’equip Sènior A femení, qüestió que considero vital per poder planificar un treball a curt i llarg termini per potenciar el màxim representant del nostre esport femení.
I quan parlava amb el responsable de l’àrea de promoció d’aquesta empresa, persona que té un passat a l’esportiva, em deia “ja veus, no us queixareu de la gent que ha passat per La Gàbia” referint-se també a l’empresa KATORCE, on el seu màxim responsable, en Jordi Soler, també ha tingut un passat al nostre Club, ”us tenim presents quan podem i és qüestió d’ajudar a algun club de la ciutat”, efectivament, li dic, no em podem tenir queixa, però no deixa de ser lògic que així sigui, doncs si mires enrere i repasses una mica la teva vida, te’n adonaràs d’un ho as passat millor els teus millors anys de joventut, on t’has fet com a persona, on as trobat els que segurament encara son els teus millors amics, on també hauràs adquirit els hàbits constància, dedicació i treball en equip, i aquets valors que tu tens i as aconseguit, no deixa de ser lògic que tots els que els em tingut, ara fem els possibles per poder-los transmetre a les joves generacions que ens precedeixen i que a la vegada, em de confiar, faran el mateix en les properes generacions.

Nova forma de gestió del Patronat

Ahir sortia publicat al Cap Gros, la noticia de que el Patronat Municipal d’esports i el de Cultura, els qual han estat estudiats des del mes d’octubre passat, per una comissió municipal, assessorada per la consultoria privada D’Aleph, venen a ser reformats bàsicament amb la seva gestió interna de tasques administratives, ja que aquestes passaran a ser gestiones per l’àrea de Serveis Centrals. Molt se’n havia parlat d’aquest fet, i no certes inquietuds havia portat a terme dins el propi ser del Patronat, on ningú dels més directes afectats sabia esbrinar cap on podria derivar la situació del mateix, amb les possibles connotacions que pugues tenir envers els seus llocs de treball.
Però bé, per fi sembla que els dubtes es van dissipant i aquestes reformes, que no pas dissolució d’aquest Patronat i constitució d’un nou ens, com així semblava que podia succeir, quedaran en no rés i per fí, també ens podrà tornar a constituir el Consell Plenari, ja que actualment l'existent es provisional, a l’espera de que es dissipés aquest dubta que planejava sobre el patronat.
Pocs canvis doncs he de preveure amb tot aquest fet, però poder si ni haurà un de prou important, com pot ser que el pressupost de despeses de personal del Patronat pugui ser ostensiblement inferior, al descarregar-se d’aquest el personal administratiu i així poder disposar de majors recursos per instal·lacions i esports.
Donen-los doncs, un vot de confiança a aquesta nova forma de gestió, però poder si que la dita castellana s’ajustaria bastant en aquest cas “para este viaje no hacian falta estas alforjas”