Del futur complex esportiu

Aquest passat dissabte el Institut d’Esports de l’Ajuntament de Mataró, va posar en pràctica una bona iniciativa i va convidar a tots aquells afectats o interessats en formalitzar unes visites oficials i guiades a dues instal•lacions emblemàtiques dins el mapa esportiu del país, com son el Àtrium de Viladecans i el Complex Esportiu de Guiera a Cerdanyola del Vallès, on els diferents responsables d’aquests Centres esportius, culturals i socials, van acompanyar i atendre molt amablement a tots els expedicionaris mataronins


I la veritat es que va resultar molt positiva a la vegada que entenedora, doncs no hi ha res millor que veure amb els teus propis ulls i tocar amb les teves pròpies mans, el que ha de significar la nova instal•lació que ha d’enmarcar-se dins el Triangle de Molins.

El nostre Alcalde en el dia de la presentació dels nostres equips, ja en va fer especial menció de les intensions del Consistori en tirar endavant aquest macro projecte que haurà de ser la solució definitiva pel nostre esport, a la vegada que haurà de donar cabuda a altres mancances veïnals així com suplir l’actual i caduca piscina municipal del Parc Central.

Ara doncs, queda el més important, definir entre tots el que realment pretenem d’aquest nou equipament, per mi ho tinc prou clar, ha de ser un equipament que s’emmarqui dins el seu entorn i que ha de ser volgut i estimat pel barri que l’ha d’acollir i on hi tinguin el seu espai l’esport de competició, en aquest cas el bàsquet, l’esport de lleure, amb zones d’aigua i un complert gimnàs, sense oblidar-nos de les parts culturals i socials i es aquí on tots ens hi haurem d’esmerçar per ser prou imaginatius per dotar en aquest sector d’uns equipaments que siguin necessaris, com poden ser una biblioteca, guarderia, sales d’exposicions, dependències com a secretaries per les diferents entitats socials o culturals de l’entorn, restaurant, pàrking, etc.

El que si ens agradaria es que el que es faci, pugui ser un nou referent i modèlic equipament i que la sana enveja que varem sentir aquest dissabte la puguem transmetre a d’altres.

No s’ha de corre, però no ens hi podem encantar i si l’obra en si per la seva envergadura, s’entén que ha de ser d’una llarga durada, en més motiu ens hi em d’embarcar el més aviat possible, que la gent ara il•lusionada no caigui en el desànim per manca de més informació o de l’aprovació definitiva del projecte que s’haurà d’endegar, el ideal seria fixar-nos una data límit i el 2015 podria ser un bon any.

Esperarem esdeveniments i em de procurar remar tots en la mateixa direcció i coordinació. Veurem, de moment s’ha donat un petit gran pas.